tag:blogger.com,1999:blog-319743312008-02-09T09:28:05.542+01:00astrobanyoles.orgXavier de Palaunoreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-31974331.post-15021031393103567982008-02-09T08:58:00.000+01:002008-02-09T09:00:46.419+01:00Xerrada de la Giovanna Tinetti i l’Ignasi Ribas a Girona<style type="text/css"> <!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } A:link { color: #0000ff } --> </style> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify">Ahir dijous 6 de febrer va tenir lloc una conferència sobre el tema “Aigua a un planeta fora del Sistema Solar” organitzada per Tribuna de Girona a l’Auditori Narcís de Carreras de La Caixa.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify">La Dra Tinetti, italiana, qui treballa a la University College de Londres i a l’Institut d’Astrophysique de París, conjuntament amb l’Ignasi Ribas de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya ens van explicar el seu decobriment ja publicat a la revista Nature al juliol de 2007. </p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify"> <span style="color:#0000ff;"><u><a href="http://www.nature.com/nature/journal/v448/n7150/full/nature06002.html">http://www.nature.com/nature/journal/v448/n7150/full/nature06002.html</a></u></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify">Després d’una explicació de l’origen de l’exobiologia, ens va introduir als elements químics que volten per l’exterior del nostre sistema solar, fins i tot s’ha trobat algun sucre i com estava constituida la nostra atmosfera en un principi, fa 4.500 milions d’anys i la seva evolució fins a tenir un 21% d’oxigen, gràcies al vulcanisme, les plaques tectòniques i l’existència de bacteris procariotes i eucariotes, que ja alliberaven oxigen.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify">En aquest moment va entrar a definir el que es considera una “Zona Habitable” en un sistema estelar que és la zona que permet condicions per tenir aigua líquida, fet que ve molt influenciat pel tipus d’estrella que regeix el sistema, doncs el vent solar afavoreix l’evaporació de l’atmosfera dels planetes.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify">Posteriorment ja van entrar en el tema d’exoplanetes, els primers descobriments i les seves peculiaritats així com els mètodes de detecció, com és l’espectroscopia (Remote Sensing Spectroscopy), tot estudiant el llum que es rep del conjunt estrella-planeta en trànsit secondari, que és quan es rep menys llum perque el planeta està ocult per l’estrella i quan està en trànsit primari, quan es rep menys llum perque el planeta passa pel davant de l’estrella.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify">Estudiant l’espectre que es rep en ambdós casos es pot arribar a interpretar la firma espectroscòpica rebuda, i fent les anàlisis a diferents longituds d’ona i valorant les diferències entre una i altre freqüència permet identificar de quins productes es tracta. Amb aquest mètode es va trobar l’existència de l’aigua a l’atmosfera d’aquest planeta , anomenat, de forma molt poètica, com HD189733b. Tot aquest treball ha estat realitzat en base a les observacions del telescopi espacial Spitzer de la Nasa. </p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Per acabar fa fer una explicació del futur dels exoplanetes, dels quals s’espera arribar a conèixer uns 10.000 amb l’ajut dels propers telescopis per missions futures, com el TPF Terrestial Planet Finder (<span style="color:#0000ff;"><u><a href="http://planetquest.jpl.nasa.gov/TPF/tpf_index.cfm">http://planetquest.jpl.nasa.gov/TPF/tpf_index.cfm</a></u></span>) </p> <p style="margin-bottom: 0cm;">per enlairar-se al 2014 i el New World Observer (<span style="color:#0000ff;"><u><a href="http://www.aas.org/publications/baas/v35n5/aas203/1094.htm">http://www.aas.org/publications/baas/v35n5/aas203/1094.htm</a></u></span>)</p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify">que seria un coronògraf amb una màscara que taparia el llum de l’estel i situada a 180.000 km de distància, en un altre aparell aliniat amb el telescopi i que permetria observar millor els voltants de l’estrella.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify">Carles Puncernau</p>Xavier de Palaunoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31974331.post-1163659117194786732006-11-16T07:33:00.000+01:002006-11-16T07:38:37.523+01:00Ciència ficció<span style="color: rgb(102, 0, 0);">He creat aquest blog pels amants de la CIÈNCIA ficció. </span><br /><span style="color: rgb(102, 0, 0);">Començo amb un comentari que ha escrit en Marc Alier(Ludo) en un altre forum sobre un nova plataforma virtual el Soodle.</span><br />"Pels aficionats a la lectura i la ciencia ficció, aqui una perla:<br />El second life esta basat en un llibre d'en Neal stephenson titulat Snowcrash. Stephenson s'ha fet famos pel seu llibre Crimptonomicon on entre altres coses narra el paper dels primers ordinadors i la criptografia a la segona guerra mundial.<br />Snowcrash és un llibre ciberpunk que jo havia consumit ja fa molts anys com a jugador de rol, amant del rock dur i del ciberpunk... i ara que començo a fer una fila una mica estranya als concerts de grups emergents jevis em trobo amb el Metaverse de snowcrash implementat a seconlife.com i fins hi tot amb extensions moodle.<br /><br />El llibre esta editat per la editorial Gigamesh i no us decepcionara si aconseguiu llegir mes enlla de la persecució del repartidor de pizzes amb patinet.<br /><br />Marc"Xavier de Palaunoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31974331.post-1156002997836215852006-08-19T17:39:00.000+02:002006-08-19T18:01:04.293+02:00Més planetes pel sistema solarArran de la nova definició de <span style="font-style: italic;">planeta</span>, de moment tenim en el nostre sistema solar 12 en lloc dels 9 de sempre. Aquest és l'esperit de la ciència: superar, ampliar, modificar o erradicar una teoria. És el gran abisme que la separa de les creences religioses.<br />Tanmateix, quina és la vostra sensació devant aquest canvi?<br />No sé si us identifiqueu amb aquells que no tocarien res que <span style="font-style: italic;"><span style="font-style: italic;">ja està bé com està...ara que ja m'ho sabia</span></span><span style="font-weight: bold;">, </span>o no acabeu de veure bé la llista i la retocarieu.<br />Particularment a mi no em fan sentir incòmode els canvis d'aquest tipus. Sempre m'he sentit molt a gust en noves teories que ens ampliin la ment. I a vosaltres? També us passa el mateix?.<br /><br />XaviXavier de Palaunoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31974331.post-1154385647370769402006-08-01T00:39:00.000+02:002006-08-11T09:08:51.740+02:00Tertúlia bibliogràfica: HibridosSeguint la proposta feta m'he posat a llegir "Hibridos" d'en Robert J.Sauwyer, però quan parla de que "dos es converetix en un" que vol dir exactament??? (entenc el concepte però voldria saber la vostra opinió). J.A.Xavier de Palaunoreply@blogger.com