Xerrada de la Giovanna Tinetti i l’Ignasi Ribas a Girona

Ahir dijous 6 de febrer va tenir lloc una conferència sobre el tema “Aigua a un planeta fora del Sistema Solar” organitzada per Tribuna de Girona a l’Auditori Narcís de Carreras de La Caixa.

La Dra Tinetti, italiana, qui treballa a la University College de Londres i a l’Institut d’Astrophysique de París, conjuntament amb l’Ignasi Ribas de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya ens van explicar el seu decobriment ja publicat a la revista Nature al juliol de 2007.

http://www.nature.com/nature/journal/v448/n7150/full/nature06002.html

Després d’una explicació de l’origen de l’exobiologia, ens va introduir als elements químics que volten per l’exterior del nostre sistema solar, fins i tot s’ha trobat algun sucre i com estava constituida la nostra atmosfera en un principi, fa 4.500 milions d’anys i la seva evolució fins a tenir un 21% d’oxigen, gràcies al vulcanisme, les plaques tectòniques i l’existència de bacteris procariotes i eucariotes, que ja alliberaven oxigen.

En aquest moment va entrar a definir el que es considera una “Zona Habitable” en un sistema estelar que és la zona que permet condicions per tenir aigua líquida, fet que ve molt influenciat pel tipus d’estrella que regeix el sistema, doncs el vent solar afavoreix l’evaporació de l’atmosfera dels planetes.

Posteriorment ja van entrar en el tema d’exoplanetes, els primers descobriments i les seves peculiaritats així com els mètodes de detecció, com és l’espectroscopia (Remote Sensing Spectroscopy), tot estudiant el llum que es rep del conjunt estrella-planeta en trànsit secondari, que és quan es rep menys llum perque el planeta està ocult per l’estrella i quan està en trànsit primari, quan es rep menys llum perque el planeta passa pel davant de l’estrella.

Estudiant l’espectre que es rep en ambdós casos es pot arribar a interpretar la firma espectroscòpica rebuda, i fent les anàlisis a diferents longituds d’ona i valorant les diferències entre una i altre freqüència permet identificar de quins productes es tracta. Amb aquest mètode es va trobar l’existència de l’aigua a l’atmosfera d’aquest planeta , anomenat, de forma molt poètica, com HD189733b. Tot aquest treball ha estat realitzat en base a les observacions del telescopi espacial Spitzer de la Nasa.

Per acabar fa fer una explicació del futur dels exoplanetes, dels quals s’espera arribar a conèixer uns 10.000 amb l’ajut dels propers telescopis per missions futures, com el TPF Terrestial Planet Finder (http://planetquest.jpl.nasa.gov/TPF/tpf_index.cfm)

per enlairar-se al 2014 i el New World Observer (http://www.aas.org/publications/baas/v35n5/aas203/1094.htm)

que seria un coronògraf amb una màscara que taparia el llum de l’estel i situada a 180.000 km de distància, en un altre aparell aliniat amb el telescopi i que permetria observar millor els voltants de l’estrella.

Carles Puncernau